lunes, 29 de septiembre de 2008

Cristina dixit


Crec que em puc definir com una persona modesta. Sé que no sóc cap geni. M'he topat amb gent que m'ha fet veure que potser totes les meves ambicions i seguretats sobre les meves possibilitats de futur eren infundades. Potser dir això als 22 anys és una mica... decepcionant? Si no tens ambicions a aquesta edat quan s'han de tenir... Però és que en realitat no vull ambicions, només vull fer el que tingui ganes de fer, sense pressionar-me. Sóc una persona que es conforma amb poc, que és feliç amb petites coses. No necessito grans metes.
No em vull donar ínfules de geni, perquè no ho sóc ni ho seré. Millor dit, no ho vull ser, crec que no va amb mi. No ho necessito.
Així que no escriuré genialitats, sinó simplement el que vulgui dir, sense cap mena de pretensió. Faig una crida a la senzillesa, la realitat, el tacte, el contacte. Que no considero contrari a somiar.
Perquè crec que així és com podràs veure el geni que hi ha en mi, que no és ni serà més del que ja sóc ara.

1 comentario:

V. Sancho dijo...

Genialitat n'hi ha a tot arreu.

Tothom té quelcom d'especial. I és aquesta 'especialitat' la que ens fa inigualibles i irrepetibles en el temps.